Llibre alliberat: Hazte valer de Bienvenida Pérez

Avui ha tocat alliberar un llibre, and the winner is: Hazte valer de la Bienvenida Pérez. Aquesta senyora és el que se'n diu habitualment una caçafortunes. A mi, mentre llegia el llibre se m'acudien altres adjectius menys glamorosos i amables. No sé si és una dona gaire culta, però sí que és calculadora i freda, si hem de refiar-nos del que ens conta en aquest llibre. Es pot considerar un d'aquests d'autoajuda, tot i que no et diu com ser feliç sinó com engalipar un senyor, si pot ser, ric. Analitza els homes psicològicament, tot i que diria que es queda en el nivell dels tòpics. Que si els homes s'enamoren per la vista i les dones busquen homes amb personalitat. Que si els homes gelosos són insegurs i amaguen una infantesa desgraciada... Que si les dones saben manipular els homes, com si això fos una qualitat innata... Després dóna instruccions de com fer que un home caigui vençut als teus peus tot utilitzant una barreja d'interès i indiferència.

Potser el punt més interessant del llibre és la seva consideració d'allò que és un matrimoni. No és una consideració nova, tot i que en l'actualitat probablement si. La qüestió és que BP defineix matrimoni com un negoci, com un acord entre dues persones, un projecte a llarg termini... en el qual l'amor no hi té absolutament res a veure. Com dic, això no és nou. De fet a l'època medieval aquest era el sentit general que hom atorgava a aquest sacrament. Però tants anys fa que matrimoni i amor han d'anar sisplau per força agafats de la mà, que ara aquest pensament de la Bienvenida Pérez si que en resulta, de nou. Almenys ella situa home i dona a un nivell d'igualtat, cosa que no passava a l'època medieval.

El llibre el vaig comprar en el seu dia perquè vaig sentir-li una entrevista a El Club, en què anava deixant anar frases com que el matrimoni és una empresa i equiparant marit i muller a clients. No és una dona atractiva i no la veia gaire seductora, així que la curiositat em va vèncer i un dia que vaig entrar a un FNAC vaig tenir el rampell de comprar-me'l. Erem a Madrid una amiga i jo i en arribar a l'hotel ens vam posar a llegir-lo. Ens vam fer un bon panxó de riure amb alguns passatges, però a mesura que avançava la lectura m'anava dient a mi mateixa, però què has fet, filleta meva. Des d'aleshores que em sento (em sentia?) culpable de tenir-lo a casa.

Així que avui he fet el pas i l'he alliberat. Trobar un lloc idoni per deixar-lo no m'ha costat gens. Tot passejant per l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet he trobat un racó idíl·lic, un tram de l'avinguda que és una petita zona de vegetació creuada per caminets de pedra i amb tot de bancs. La vegetació era espessa i verdíssima i des dels arbres arribava el soroll de les cotorres i agapornis que ja s'han convertit en una fauna típica de la ciutat. Acabava de completar el paisatge una casa baixeta de dues plantes que data de principis del segle XX, potser de la dècada dels anys vint. És gairebé impossible trobar edificis tan antics en aquesta avinguda, ja que abans per aqui hi passava el carrilet, un tren i tota aquesta zona va ser remodelada quan van treure les vies. Els edificis més antics probablement són dels anys 60-70 i els més recents ja són del nou segle. Així que ha estat tota una troballa, aquest raconet, i ja l'he afegit al meu inventari de punts per alliberar llibres.

Punt d'alliberament: Avinguda del Carrilet, 88-92, L'Hospitalet de Llobregat.

Mostra un mapa més gran