39+1+1 de Sílvia Soler

El vaig registrar al mateix temps que el llibre anterior, tot i que vaig trigar molt a decidir-me d'alliberar-lo. Per què? Perquè volia donar-li oportunitats. És un d'aquests llibres escrits en clau humorística, però pensats per expressar el moment vital de l'autor. En aquest cas, la seva autora volia expressar el moment vital pel qual atravessa una dona de 41 anys en un món modern i competitiu, en clau d'humor, per desdramatitzar la situació. A l'hora de la veritat, però, la història és força simple, pel meu gust una mica carregada de tòpics. Semblava que buscava ser una mena de Sex in the city a la catalana, i de fet això és el que posa a la contraportada, però em sembla que es queda a mig camí. Es una llàstima, perquè quan no has llegit mai res d'un autor determinat, topar-te amb una obreta menor com aquesta no anima pas a llegir-te'n res més.

La història del seu alliberament, però, va ser un pèl curiós. A Gràcia es feia una calçotada popular i vaig aprofitar que hi anava per apropar-me al bar I què? i deixar-hi el llibre, com havia fet l'altra vegada. El bar però no obre fins al vespre, de manera que vaig estar tot el dia carregant el llibre.

A la calçotada, però, van presentar-se un munt de gent coneguts de coneguts d'amics. Que venen unes amigues meves italianes, em va dir la meva amiga. Les amigues italianes van portar amics que al seu torn van portar amics i aixi vam acabar essent una colla d'unes 10 persones. Cap a mitja tarda, les amigues italianes havien marxat i quedavem tres amics i tres desconeguts que van resultar ser d'Argentina, Ecuador i Chile. Els temes van acabar sent sobre la integracio a Catalunya, parlar catala i temes similars. El tema que sempre tens por que acabi sortint en una conversa amb gent que no coneixes... i que sempre acaba sortint, per què enganyar-nos. I aquí es on va entrar en escena el meu llibre. Tenien curiositat, és natural. Una de les dues noies hi mostrava especial interès, "es que no he llegit mai res en català". Aixi que li vaig donar el llibre. Llegeix-te'l i allibera'l després. Però on? On tu vulguis, la gràcia d'això es que pots deixar-lo on vulguis. Això si, entra a la pagina web quan puguis i deixa algun comentari, eh?...

Han passat tres mesos...