Per què alliberem un llibre?

Algun cop m'he formulat aquesta pregunta i quan em responc topo amb una certa contradicció.

Per començar una possible raó per alliberar un llibre pot tenir un caràcter netament pràctic: cal fer espai a la biblioteca i hi ha llibres que no llegiràs mai més. L'envies a la jungla i ja trobarà el seu lector ideal, perquè tu no l'ets. L'estimació pel llibre en concret tot i petita, hi és, com la malencolia d'una relació que va ser bonica mentre va durar. I l'adéu pot ser feliç, confiat que trobarà la felicitat.

Una altra raó pot ser tambe força tipica: tens dos volums del mateix llibre, així que n'alliberes un i que faci la volta al mon. Aqui pot ser que el llibre sigui un dels teus preferits, però no pateixes perquè marxi, perquè de fet no marxa, el segueixes tenint amb tu, acompanyant-te de tant en tant i donant-te la tranquil·litat de les segones i terceres lectures.

Es pot donar el cas que en lloc d'alliberar un llibre, mes aviat l'aviïs, perquè, senzillament, és un llibre que no soportes, que maleït el dia que se't va acudir de comprar-lo. No el vols i no creus que ningú el vulgui, però penses, sempre hi haurà una ànima de càntir que li trobarà una utilitat. El que és evident es que a casa teva no hi fa res. Mes que un Adéu! és un Au, va! i en quant travessa el llindar de casa ja ni hi penses... fins que un dia recordes alguna cosa que hi vas llegir i aleshores penses que càsum, per què el vas aviar, si després de tot tenies lloc de sobres a la biblioteca...

I una altra rao, la més filantropica de totes, és que has gaudit tant llegint un llibre que vols regalar-lo al món i regalar-li a ell la llibertat. Oh, que bonic. Aqui es on entra la meva contradiccio. Perquè a mi em passa molt sovint, un llibre que em plau sobremanera i penso, segur que aquell que el trobes se sentiria feliç i jo més feliç encara. Com aquells que els agrada ensenyar la novia quan surten a passejar. Pero aleshores penso, NO! Si l'allibero el perdo per sempre, deixaré de tenir l'oportunitat de llegir-lo, de repassar passatges concrets, de trobar-li nous significats. No, no, no pot ser, aquest llibre que es mereix la llibertat i ser llegit per tothom, aquest llibre és MEU, meu i de ningú més!

Així doncs cada cop que acabo un llibre i tinc la sensació que s'ha establert una relacio d'amor entre ell i jo, m'assetja alhora el desig de retenir-lo i el desig de deixar-lo lliure. Gran dilema.